dimecres, 27 de gener del 2016

Una lesgislatura que s'intueix divertida

El passat dilluns, vaig seguir des d'un dels llocs més privilegiats del planeta, el ple de l'Ajuntament de Girona. Sí, i dic el lloc més privilegiat, perquè estava estirat al llit amb el telèfon seguint fil per randa el que es deia. Cal recordar, que va ser en Carles Puigdemont qui va apropar els plens de l'Ajuntament al poble gràcies a les noves tecnologies. Ara en gaudim i si Deu vol, gaudirem.

Gaudirem i tant que gaudirem, dels representants que el poble va triar. 25, els escollits entre dones i homes que segur que ens faran riure de valent, si el nivell és el que vam viure el passat dilluns.

Perquè si analitzem el ple, les intervencions, els moviments i les gesticulacions, perdoneu però això semblava més un patí de col·legi que una altra cosa. De polítics amb oratòria i saber parlar, pocs en el ple de l'Ajuntament de Girona. Sí, n'hi han, però se'n salven pocs.... Aquest és el nivell que tenim: la majoria mirant les "xuletes" o descaradament llegint al "formular" precs a l'alcalde.

Ja sabem que és el consistori local, sí. Però és el consistori de la ciutat més gran de les comarques, capital de província i model de ciutat turística, esportiva, cultural, gastronòmica... i moltes altres etiquetes que la catapulten dintre de les ciutats TOP.

Els seus càrrecs electes ho són?.

Amenaces per aquí, retrets per allà, que si o ho retires o demano l'empar a l'alcalde; que si la foto del Rei, que si l'aigua del riu Ebre, que si els contenidors no reciclen... per favor, siguem seriosos i serioses tots i totes, que ens esteu representant a tots els ciutadans.

Vergonya, em va fer, les actuacions de diferents portaveus, que deixant de banda que tingui afinitat política o no, davant de tot hi ha l'educació, que sembla ser que va faltar en diverses parts del plenari.

Però si vaig trobar, un fet de falta de respecte, va ser en el moment dels precs i preguntes. Portaveus que s'aixequen, no per anar al WC i que es salten dos o tres preguntes; si no llargues estones fora de la seva cadira ho vaig trobar d'una falta de respecte exponencial.

Bé farien els regidors de dedicar-se a treballar per la ciutat i menys quota de protagonisme personal, que sembla que només s'està en el consistori, per demanar un lloc privilegiat en els actes públics i per sortir a la foto.

El ple del passat 25 de gener va sembla més "el camarote de los hermanos Marx" que el primer ple de l'Ajuntament de Girona, amb el nou alcalde.

Cal donar una mica de temps sí, és cert, però si la línia és aquesta, s'intueix uns tres anys i mig divertits, entre retrets del PP a la CUP, de C'S a CiU, de CUP a CiU i fins i tot d'ERC a CiU. Curiós, aquest últim, no?.

;) Girona emociona